Les animetes de La Costera de Casa Cuesa

Des d’aquell matí de juliol de l’any 2006 quan jo estava a Ràdio Nou i Pep va vindre a cantar-ne més de mil i parlar amb els meus oients, vaig vore, emocionada, que estava davant d’un savi de la cultura popular i un mestre de la conversa. Ell ja portava tres dècades recuperant melodies i lletres de les comarques centrals i aquell disc va ser l’inici d’un nou camí per a Pep Gimeno, Botifarra, convertint-se en un autèntic fenomen de masses. Des d’aleshores han passat catorze anys i ara, per fi, s’ha acomplit el seu somni de xiquet.

Aquell xicon que anava pujat a una haca per a espolsar el cacau al camp, passava prop d’una casa que el va deixat embadalit per sempre. Una vella alqueria que, segons el cronista oficial de Xàtiva, Agustí Ventura, data del segle XVI, té per nom ‘Casa Cuesa’ i ara és seua. Després de quatre anys d’esforços ha aconseguit rehabilitar-la amb molt reciclatge i la mà d’obra del seu fill, germà i amics com Batiste o Anastasio i Pep, com a ferrer que és, ha fet les portes, i Fina, la seua dona -que quan festejava amb ell ja anaven a visitar Casa Cuesa-, ha reconstruït mobles adquirits als mercadets. Un treball fet en equip amb l’objectiu de convertir la casa més antiga de l’hort de Xàtiva en la casa del poble. Un espai on poder fer i mostrar la nostra cultura: establir un museu d’etnologia amb més de 400 peces; recuperar el cultiu de la seda, fer conferències, concerts, teatre… El corral és un espai magnífic per a cuinar, menjar, beure, ballar i cantar. Ho he vist i gaudit amb els meus ulls. Una casa genuïna, tocada amb la vareta de la bellesa. Un lloc  amb aromes antics on s’arreplegaven olives mentre es cantaven cants de batre.