Quan en els anys vuitanta el cantaor de Xàtiva (1960) va començar a interessar-se per la música tradicional es va llançar a recórrer poble per poble gravant a les persones majors per a rescatar de l’oblit i preservar una tradició que estava a punt de desaparèixer.

No té telèfon mòbil, ni cotxe. En canvi, sap el nom de tots els estris dels llauradors, els refranys de molts pobles i les característiques fonètiques de les parles del nostre poble. Recita de memòria centenars de frases fetes, embarbussaments, romanços, contes, etc.

Va començar a gravar quan tenia setze anys, amb dificultats tècniques i barreres socioculturals: “L’any 73 o 74 anava de poble en poble per a gravar persones majors, portava un radiocasset que semblava un calaix de taronges i el Tio Vicent ‘el Moreno’ no volia cantar-me cants de batre perquè deia que eren cants de patir.”