Una xica m’ho ha dit, que li pose la mà al ventre, al punt de la mitjanit, quan estiga de bon temple.
La xica que no s’ho torca i ella corre un gran perill, i és que se li faça costra i se li tape el clevill.
L’assot i la ferradura, la ferradura i l’assot fan la palla més menuda i porten el rossí al trot.
Jo no cante per la veu ni tampoc per la seguida, cante per un amic meu que per mi donaria la vida.